Convergència entre litosfera oceànica i continental

 Les zones de convergència entre la litosfera oceànica i la continental es caracteritzen per:

• La placa subduent s'enfonsa amb un angle menor en el mantell sublitosfèric.
• El magnetisme origina vulcanisme i també produeix la intrusió de roques granítiques en l'escorça continental.
• Es sol produir una obducció (procés en el qual la placa subduent arrosega un arc d'illes o altres relleus oceànics fent que s'arranquin fragments de la litosfera oceànica (ofiolites) que queden encavalcats sobre la litosfera continenetal).
•  A causa de la pressió que exerceix la placa subduent:
• Es desenvolupa un prisma d'acreció sobre l'escorça oceànica. Aquest prisma té els materials fortament comprimits i plegats prop de la placa continental.
• La sismicitat és molt elevada.
• Es produeix un engruiximent de la placa continental, que origina un orogen (cadena de muntanyes).

Capes de la terra

- Escorça: capa que forma el fons dels oceans i la que constitueix els continents.

       · Escorça oceànica: composta per basalt. Aquesta escorça prop dels continents pot tindre milers de metres de gruix, però cap al centre de l'oceà pot ser escassa o no n'hi ha.

           · Escorça continental: constituïda per granit.

- Mantell: composició més homogènia que l'escorça. Components principals olivina i piroxé.

La densitat no és homogènia, a uns 670km la pressió és tan gran que els minerals adquireixen una estructura més compacta. Aquest canvi abrupte constitueix a la discontinuïtat de Repetti i separa el mantell superior de l'inferior.

- Nucli o endosfera: és metàl·lic, de ferro, el nucli extern està a més de 3000ºC i a una pressió de diversos milions d’atmosferes. La base del nucli es troba 1000ºC més calent que la part superior, aquesta diferència provoca violents corrents de convecció.

Els àtoms de ferro estan ionitzats, per això les càrregues positives i negatives són arrossegades circularment formant un camp magnètic.

- Capa D": en la discontinuïtat de Gutemberg, en el contacte entre el mantell rocós i el nucli líquid, la Tª arriba a ser de 3000ºC. En aquesta zona els estudis sísmics informen de la presència d'una capa de 100 a 400 km de gruix: la capa D".

La capa D" pot estar formada per les restes més denses del mantell. La gran densitat del nucli extern permet que aquestes restes suren. Aquesta capa no és una simple acumulació passiva de runes denses. Els materials que la formen són arrossegats per corrents de convecció.

-Litosfera: capa rígida formada per la part més superficial del mantell superior i l’escorça.

La litosfera forma dues plaques :

              ·Plaques litosfèriques oceàniques: estan formades per escorça oceànica basàltica i uns pocs quilòmetres del mantell superior peridotític.

             ·Plaques litosfèriques continentals: compostes per escorça continental granítica i una porció de mantell peridotític.

-Astenosfera: zona de baixa rigidesa situada a uns 100 km de profunditat on la velocitat de les ones sísmiques decreix i delata. És un nivell heterogeni que s’observa només en algunes zones del globus terrestre.

- Magnetisme romanent: algunes roques contenen magnetita, un òxid de ferro que pot quedar imantat per la presència del camp magnètic terrestre. La roca conserva així un magnetisme romanent. Els microcristalls dels minerals es comporten com si foren brúixoles que, quan solidifica la lava, es queden orientades cap al nord magnètic.

L’estudi del paleomagnetisme (del magnetisme romanent) de roques antigues, permet veure que el camp magnètic ha passat per èpoques en què fins quasi ha desaparegut i ha invertit la polaritat. Aquestes inversions del camp magnètic no són predictibles.

Clonació

Aqui teniu un article de ''El País'' sobre la clonació.

Glàndules suprarenals

GLÀNDULES SUPRARENALS

SITUACIÓ:

Les glàndules suprarenals estan situades a l'abdomen, a la part anterosuperior dels ronyons. 

ANATOMIA:

És un òrgan endocrí bilateral que té forma piramidal i mesura 2x3x3 cmaprox. L'esquerra és lleugerament més gran que la dreta i tenen un pes mitjà de 5g.

S'hi distingeixen dues zones:

• Escorça suprarenal. És la part externa de la glàndula.
• Medul·la suprarenal. És la part interna de la glàndula.

HORMONES QUE PRODUEIXEN:

En la escorça suprarenal es produeixen quasi trenta hormones esteroides, que es poden agrupar en tres tipus diferents:

• Mineralocorticoide. La seva funció és regular el metabolisme iònic.  

1. Aldosterona. 
• La seva estructura química és C21H28O5. 
• L'òrgan diana principal de l'acció d'aquesta hormona és el ronyó.

• Glucorticoide. La seva funció és interenir enel metabolisme cel·lular de glúcids, lípids i proteïnes.
  

1. Cortisol.
• La seva estructura química és C₂₁H₃₀O_5.

               

              2.   Cortisona.

• La seva estructura química és C₂₁H₂₈O_5.
• _{Els seus òrgans diana són el sistema immunològic, la pituïtària i el còrtex suprarenal}

• Andrògens suprarenals. Regulen caràcters sexuals secundaris en elvarón i en la dona produeixen virilització.

1. Testosterona.

• La seva estructura química és C₁₉H₂₈O_{2 .}
• _{El seu òrgan diana és tot l'aparell reproductor masculí.}

     

En la medul·la suprarenal es produeixen dues hormones:

1. Adrenalina.

• La seva estructura química és C₉H₁₃NO_3.
• Funcions: incrementa la freqüència cardíaca, contreu els vasos sanguinis, dilata els conductes d'aire, i participa en la resposta lluita o fugida del sistema nerviós simpàtic.

             

              2.  Noradrenalina.

• La seva estructura química és C8H11NO3.
• Les àrees del cos que produeixen o es veuen afectades per la norepinefrina són descrites com noradrenèrgiques.

Dopamina

DOPAMINA

·Formula semidesenvolupada: C₆H₃(OH)₂-CH₂-CH₂-NH<sub>2

·Formula molecular:</sub> C₈H₁₁NO₂ 
·Neurotansmissor present tant en vertebrats com en
invertebrats

·Produïda en el cervell, sobretot a la substància grisa i a l'àrea ventral tegmental.

·Al cervell, funciona com a neurotransmissor que activa cinc tipus de receptors (D1, D2, D3, D4, D5) i les seves variants.

· També és una neurohormona, la funció principal de la qual és inhibir l'alliberament de prolactina de l'adenohipòfisi.

·Pot ser subministrada com a medicament que actua sobre el sistema nerviós simpàtic, provocant efectes tals com l'augment de la pressió sanguínia o de les pulsacions.

· Les neurones que utilitzen la dopamina com a neurotransmissor primari, estan situades principalment al l'àrea ventral tegmental del cervell, a la substància negra i al nucli arcuat de l'hipotàlem.

· En els insectes la dopamina actua com a senyal de castig i és necessària per generar una memòria de repulsió.

Tipus de neurones

Neurona i les seves parts

CLASSIFICACIONS:

SEGONS LA FORMA I EL TAMANY

Segons la mida de les prolongacions, els nervis es classifiquen en:

·Polièdriques: com les motoneurones de l'asta anterior de la medul·la.

·Fusiformes: les que es troben en el doble ram de l'escorça cerebral.

·Estavellades: com les neurones aracniforme i estavellades de l'escorça cerebral i les estavellades, en cistella i Golgi del cerebel.

·Esfèriques: en ganglis espinals, simpàtics i parasimpàtics

·Piramidals: presents en l'escorça cerebral.

SEGONS LA POLARITAT

Segons el nombre i anatomia de les seves prolongacions, les neurones es classifiquen en: 

·Unipolars: són aquelles des de les quals neix només una prolongació que es bifurca i es comporta funcionalment com un axón excepte en els seus extrems ramificats que la branca perifèrica reben senyals i funcionen com dendritas i transmeten l'impuls sense que aquest passi pel soma neuronal. Són típiques dels ganglis de invertebrats i de la retina.

·Bipolars: tenen un cos cel·lular allargat i d'un extrem parteix una dendrita i de l'altre l'axón. El nucli d'aquest tipus de neurona es troba situat al centre d'aquesta, de manera que pot enviar senyals cap a ambdós pols de la mateixa. Exemples d'aquestes neurones es troben en les cèl · lules bipolars de la retina, del gangli coclear i vestibular, aquests ganglis són especialitzats de la recepció de les ones auditives i de l'equilibri.

·Multipolars: tenen una gran quantitat de dendritas que neixen del cos cel · lular. Aquest tipus de cèl·lules són la clàssica neurona amb prolongacions petites i una prolongació llarga o axón. Representen la majoria de les neurones. Dins de les multipolars, distingim entre les quals són de tipus Golgi I, d'axón llarg, i les de tipus Golgi II, de axó curt. Les neurones de projecció són del primer tipus, i les neurones locals o interneuronas del segon.

·Pseudounipolares (monopolar): són aquelles en les quals el cos cel · lular té una sola dendrita o neurita, que es divideix a poca distància del cos cel · lular en dues branques, motiu pel qual també se'ls denomina pseudounipolares , una que es dirigeix ​​cap a una estructura perifèrica i una altra que ingressa en el sistema nerviós central. Es troben exemples d'aquesta forma de neurona en el gangli de l'arrel posterior.

·Anaxónicas: són petites. No es distingeixen les dendrites dels axons. Es troben en el cervell i òrgans especials dels sentits.

SEGONS LES CARACTERÍSTIQUES DE LES NEURITES

D'acord a la naturalesa de l'axón i de les dendrites, classifiquem les neurones en:

·Axó molt llarg o Golgi de tipus I. L'axón es ramifica lluny del pericarion. Amb axones de fins a 1 m.

·Axó curt o Golgi de tipus II. L'axón es ramifica al costat del soma cel·lular.

·Sense axó definit. Com les cèl · lules amacrines de la retina.

·Isodendríticas. Amb dendritas rectilínies que es ramifiquen de manera que les branques filles són més llargues que les mares.

·Idiodendríticas. Amb les dendrites organitzades depenent del tipus neuronal, per exemple, com les cèl·lules de Purkinje del cerebel.

·Alodendríticas. Intermèdies entre els dos tipus anteriors.

SEGONS EL MEDIADOR QUÍMIC

Les neurones poden classificar, segons el mediador químic, en: 

·Colinèrgiques. Alliberen acetilcolina.

·Noradrenèrgiques. Alliberen norepinefrina.

·Dopaminèrgiques. Alliberen dopamina.

·Serotoninèrgiques. Alliberen serotonina.

·Gabaèrgiques. Alliberen àcid i aminobutíric.

SEGONS LA FUNCIÓ

Les neurones poden ser sensorials, motores o interneurones:

·Motores: Són les encarregades de produir la contracció de la musculatura.

·Sensorials: Reben informació de l'exterior, ex. Tacte, gust, visió i les traslladen al sistema nerviós central.

·Interneurones: S'encarreguen de connectar entre les dues diferents neurones.

Sistema limfàtic