Tipus de neurones

Neurona i les seves parts

CLASSIFICACIONS:

SEGONS LA FORMA I EL TAMANY

Segons la mida de les prolongacions, els nervis es classifiquen en:

·Polièdriques: com les motoneurones de l'asta anterior de la medul·la.

·Fusiformes: les que es troben en el doble ram de l'escorça cerebral.

·Estavellades: com les neurones aracniforme i estavellades de l'escorça cerebral i les estavellades, en cistella i Golgi del cerebel.

·Esfèriques: en ganglis espinals, simpàtics i parasimpàtics

·Piramidals: presents en l'escorça cerebral.

SEGONS LA POLARITAT

Segons el nombre i anatomia de les seves prolongacions, les neurones es classifiquen en: 

·Unipolars: són aquelles des de les quals neix només una prolongació que es bifurca i es comporta funcionalment com un axón excepte en els seus extrems ramificats que la branca perifèrica reben senyals i funcionen com dendritas i transmeten l'impuls sense que aquest passi pel soma neuronal. Són típiques dels ganglis de invertebrats i de la retina.

·Bipolars: tenen un cos cel·lular allargat i d'un extrem parteix una dendrita i de l'altre l'axón. El nucli d'aquest tipus de neurona es troba situat al centre d'aquesta, de manera que pot enviar senyals cap a ambdós pols de la mateixa. Exemples d'aquestes neurones es troben en les cèl · lules bipolars de la retina, del gangli coclear i vestibular, aquests ganglis són especialitzats de la recepció de les ones auditives i de l'equilibri.

·Multipolars: tenen una gran quantitat de dendritas que neixen del cos cel · lular. Aquest tipus de cèl·lules són la clàssica neurona amb prolongacions petites i una prolongació llarga o axón. Representen la majoria de les neurones. Dins de les multipolars, distingim entre les quals són de tipus Golgi I, d'axón llarg, i les de tipus Golgi II, de axó curt. Les neurones de projecció són del primer tipus, i les neurones locals o interneuronas del segon.

·Pseudounipolares (monopolar): són aquelles en les quals el cos cel · lular té una sola dendrita o neurita, que es divideix a poca distància del cos cel · lular en dues branques, motiu pel qual també se'ls denomina pseudounipolares , una que es dirigeix ​​cap a una estructura perifèrica i una altra que ingressa en el sistema nerviós central. Es troben exemples d'aquesta forma de neurona en el gangli de l'arrel posterior.

·Anaxónicas: són petites. No es distingeixen les dendrites dels axons. Es troben en el cervell i òrgans especials dels sentits.

SEGONS LES CARACTERÍSTIQUES DE LES NEURITES

D'acord a la naturalesa de l'axón i de les dendrites, classifiquem les neurones en:

·Axó molt llarg o Golgi de tipus I. L'axón es ramifica lluny del pericarion. Amb axones de fins a 1 m.

·Axó curt o Golgi de tipus II. L'axón es ramifica al costat del soma cel·lular.

·Sense axó definit. Com les cèl · lules amacrines de la retina.

·Isodendríticas. Amb dendritas rectilínies que es ramifiquen de manera que les branques filles són més llargues que les mares.

·Idiodendríticas. Amb les dendrites organitzades depenent del tipus neuronal, per exemple, com les cèl·lules de Purkinje del cerebel.

·Alodendríticas. Intermèdies entre els dos tipus anteriors.

SEGONS EL MEDIADOR QUÍMIC

Les neurones poden classificar, segons el mediador químic, en: 

·Colinèrgiques. Alliberen acetilcolina.

·Noradrenèrgiques. Alliberen norepinefrina.

·Dopaminèrgiques. Alliberen dopamina.

·Serotoninèrgiques. Alliberen serotonina.

·Gabaèrgiques. Alliberen àcid i aminobutíric.

SEGONS LA FUNCIÓ

Les neurones poden ser sensorials, motores o interneurones:

·Motores: Són les encarregades de produir la contracció de la musculatura.

·Sensorials: Reben informació de l'exterior, ex. Tacte, gust, visió i les traslladen al sistema nerviós central.

·Interneurones: S'encarreguen de connectar entre les dues diferents neurones.