Tradueix

dimecres, 22 de maig del 2013

Capes de la terra

- Escorça: capa que forma el fons dels oceans i la que constitueix els continents.
       · Escorça oceànica: composta per basalt. Aquesta escorça prop dels continents pot tindre milers de metres de gruix, però cap al centre de l'oceà pot ser escassa o no n'hi ha.
           · Escorça continental: constituïda per granit.

- Mantell: composició més homogènia que l'escorça. Components principals olivina i piroxé.
La densitat no és homogènia, a uns 670km la pressió és tan gran que els minerals adquireixen una estructura més compacta. Aquest canvi abrupte constitueix a la discontinuïtat de Repetti i separa el mantell superior de l'inferior.

- Nucli o endosfera: és metàl·lic, de ferro, el nucli extern està a més de 3000ºC i a una pressió de diversos milions d’atmosferes. La base del nucli es troba 1000ºC més calent que la part superior, aquesta diferència provoca violents corrents de convecció.
Els àtoms de ferro estan ionitzats, per això les càrregues positives i negatives són arrossegades circularment formant un camp magnètic.

- Capa D": en la discontinuïtat de Gutemberg, en el contacte entre el mantell rocós i el nucli líquid, la Tª arriba a ser de 3000ºC. En aquesta zona els estudis sísmics informen de la presència d'una capa de 100 a 400 km de gruix: la capa D".
La capa D" pot estar formada per les restes més denses del mantell. La gran densitat del nucli extern permet que aquestes restes suren. Aquesta capa no és una simple acumulació passiva de runes denses. Els materials que la formen són arrossegats per corrents de convecció.

-Litosfera: capa rígida formada per la part més superficial del mantell superior i l’escorça.
La litosfera forma dues plaques :
              ·Plaques litosfèriques oceàniques: estan formades per escorça oceànica basàltica i uns pocs quilòmetres del mantell superior peridotític.
             ·Plaques litosfèriques continentals: compostes per escorça continental granítica i una porció de mantell peridotític.

-Astenosfera: zona de baixa rigidesa situada a uns 100 km de profunditat on la velocitat de les ones sísmiques decreix i delata. És un nivell heterogeni que s’observa només en algunes zones del globus terrestre.


- Magnetisme romanent: algunes roques contenen magnetita, un òxid de ferro que pot quedar imantat per la presència del camp magnètic terrestre. La roca conserva així un magnetisme romanent. Els microcristalls dels minerals es comporten com si foren brúixoles que, quan solidifica la lava, es queden orientades cap al nord magnètic.
L’estudi del paleomagnetisme (del magnetisme romanent) de roques antigues, permet veure que el camp magnètic ha passat per èpoques en què fins quasi ha desaparegut i ha invertit la polaritat. Aquestes inversions del camp magnètic no són predictibles.

dimarts, 21 de maig del 2013

dijous, 2 de maig del 2013

Glàndules suprarenals

GLÀNDULES SUPRARENALS


SITUACIÓ:

Les glàndules suprarenals estan situades a l'abdomen, a la part anterosuperior dels ronyons. 


ANATOMIA:

És un òrgan endocrí bilateral que té forma piramidal i mesura 2x3x3 cmaprox. L'esquerra és lleugerament més gran que la dreta i tenen un pes mitjà de 5g.
S'hi distingeixen dues zones:

  • Escorça suprarenal. És la part externa de la glàndula.
  • Medul·la suprarenal. És la part interna de la glàndula.
HORMONES QUE PRODUEIXEN:

En la escorça suprarenal es produeixen quasi trenta hormones esteroides, que es poden agrupar en tres tipus diferents:

  • Mineralocorticoide. La seva funció és regular el metabolisme iònic.  
    1. Aldosterona. 
      • La seva estructura química és C21H28O5. 
      • L'òrgan diana principal de l'acció d'aquesta hormona és el ronyó.





  • Glucorticoide. La seva funció és interenir enel metabolisme cel·lular de glúcids, lípids i proteïnes.
    1. Cortisol.
      • La seva estructura química és C21H30O5.








               

              2.   Cortisona.
      • La seva estructura química és C21H28O5.
      • Els seus òrgans diana són el sistema immunològic, la pituïtària i el còrtex suprarenal


  • Andrògens suprarenals. Regulen caràcters sexuals secundaris en elvarón i en la dona produeixen virilització.
    1. Testosterona.
      • La seva estructura química és C19H28O2 .
      • El seu òrgan diana és tot l'aparell reproductor masculí.




     
En la medul·la suprarenal es produeixen dues hormones:

    1. Adrenalina.
      • La seva estructura química és C9H13NO3.
      • Funcions: incrementa la freqüència cardíaca, contreu els vasos sanguinis, dilata els conductes d'aire, i participa en la resposta lluita o fugida del sistema nerviós simpàtic.

             

              2.  Noradrenalina.
      • La seva estructura química és C8H11NO3.
      • Les àrees del cos que produeixen o es veuen afectades per la norepinefrina són descrites com noradrenèrgiques.