Tradueix

diumenge, 19 de gener del 2014

Reticle endoplasmàtic llis (REL)

El reticle endoplasmàtic és un sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats (cisternes), sàculs globosos (vesícules) i túbuls sinuosos, que s'esténper tot el citoplasmai que comunica amb un espai intern que rep el nom de llumen.

RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS (REL)

                Microscopi electrònic de transmissió; Microscopi electrònic de restreig; Microscopi òptic 





El reticle endoplasmàtic llis està constituït per una xarxa de túbuls, units al reticle endoplasmàtic rugòs. La seva membrana presenta una gran quantitat d'enzims, l'activitat principal dels quals és la síntesi de lípids.

El REL es molt escàs, menys als casos següents on està molt desenvolupat:

  • Cèl·lules musculars estriades, on constitueix el reticle sacroplasmàtic.
  • Cèl·lules intersticials dels ovaris i dels testicles a causa de la gran quantitat d'esteroidesque s'hi sintetitzen.
  • Hepatòcits, on intervenen en la producció de partícules lipoproteiques.
Les seves funcions principals són:
  • Sintesi de la majoria dels lípids que formen les membranes (fosfolípids, glicolípids, colesterol...)
  • Magatzem dels lípids.
  • Transport de lípids a altres orgànuls mitjançant vesícules.
  • Participa en el procés de desintoxicació (capacitat de transformar substàncies tòxiques en productes menys tòxics)
  • Intervé en algunes respostes específiques de la cèl·lula, comla contracció muscular.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Funcions del calci en els èssers vius

Funcions del calci en els èssers vius

  
A més de la seva funció en la construcció i manteniment d'ossos i dents, el calci també té altres funcions metabòliques. Influeix en la transmissió d'ions a través de les membranes de les cèl·lules, i l'alliberament de neurotransmisors. 
Es requereix calci en la transmissió nerviosa i en la regulació dels batecs cardíacs. 
Cal esmentar també que està molt vinculat a la presència de fòsfor, ja que la falta o excés de qualsevol d'aquests dos minerals pot afectar l'absorció de l'altre.



Els principals aliments rics en calci són els aliments làctics i els seus derivats, encara que també es troba en aliments vegetals  com el col, bròcoli i nap.L'absorció del calci es veu dificultada davant consums de cafè, alcohol, falta de vitamina D, falta d'àcid clorhídric en l'estómac, falta d'exercici i estrès.

Funcions del silici en els èssers vius

Funcions del silici en els èssers vius


El silici és indispensable per a l'assimilació del calci, la formació de noves cèl·lules i per la nutrició dels teixits.


Els principals aliments rics en silici són l'aigua potable i els aliments vegetals en general. 

dilluns, 30 de setembre del 2013

El mètode científic



Les àrees de la biologia.

Anatomia: Estudia l'estructura dels éssers vius.



  • Anatomia topogràfica: estudia sintèticament les diferents parts (òrgans, aparells, etc) dels éssers vius i les relacions que s'estableixen entre elles de manera relacionada amb la posició que ocupen.

  • Anatomia veterinària: estudia l'estructura dels animals.

  • Anatomia humana: estudia l'estructura de l'ésser humà.

  • Anatomia comparada: estudia les diferències i similituds entre diverses espècies i estirps.

  • Anatomia vegetal: estudia l'estructura de la flora.

  • Anatomia forense: estudia les estructures del cos humà sotmeses a circumstàncies de mort.

  • Anatomia patològica: estudia les estructures del cos humà que han estat alterades per malalties.

  • Anatomia odontal: estudia l'estructura de la cavitat oral. 

  • Anatomia descriptiva: estudia l'estructura del cos humà quant a la seva pura descripció anatòmica.

  • Anatomia funcional: estudia l'estructura del cos humà de manera fisiològica.

  • Anatomia del desenvolupament: estudia a les estructures que canvien des de l'etapa embrionària fins al començament de la joventut.

  • Anatomia embriològic: estudia el canvi de la estructures i la seva condició en l'etapa embrionària.

  • Anatomia pediàtrica: estudia a l'estructura del nounat cap al principi de l'adolescència.

  • Anatomia geriàtrica: estudia l'estructura del pacient durant la tercera edat.

  • Anatomia radiològica: estudia a les estructures profundes per mitjà d'aparells radiològics.

  • Anatomia segmentària: estudia al cos humà en regions i porcions.

  • Anatomia sistemàtica: estudia al cos humà en sistemes i aparells.

  • Neuroanatomia: estudia a tot el sistema nerviós.

  • Anatomohistologia: estudia l'estructura dels teixits en funció a la seva disposició anatòmica.

  • Biofísica: Estudia els processos físics que tenen lloc en els éssers vius.


    • Biomecànica: Estudia la mecànica del moviment en els éssers vivents.
    • Bioelectricitat: Estudia els processos electromagnètics i electroquímics que ocorren en els organismes vivents així com també els efectes dels processos electromagnètics abiòtics sobre els éssers vivents.
    • Bioenergètica: Es dedica a l'estudi de les transformacions de l'energia que ocorren en els sistemes vivents.
    • Bioacústica: Investiga i aplica la transmissió, captació i emissió d'ones sonores pels biosistemes.
    • Biofotònica: Estudia les interaccions dels biosistemes amb els fotons.
    • Radiobiologia: Estudia els efectes biològics de la radiació ionitzant i la no ionitzant i les seves aplicacions en les tècniques biològiques de camp i de laboratori.

    Bioquímica: Estudia la composició i processos químics en els éssers vius.

    •  Bioquímica estructural: estudia l'estructura de composts i agregats moleculars cada cop més complexos.
    • Regulació del metabolismeestudia el metabolisme.
    • Bioquímica cel·lular: estudia els diferents processos que permeten la supervivència de la cèl·lula.
    • Bioquímica clínica: estudia les bases moleculars que condueixen a situacions patològiques.
    Botànica: Estudia als organismes vegetals.


    • Morfologia externa: Estudia els caràcters externs i els seus òrgans.
    • Morfologia interna: Estudia l'estructura interna, macroscòpica i microscòpica de les plantes i els seus òrgans. 
    • Fisiologia vegetal: Estudia les funcions de les plantes.
    • Embriologia vegetal: estudia el desenvolupament de la planta.
    • Ecologia vegetal: Estudia les relacions de les plantes i la seva interrelació amb el medi ambient.
    • Sistemàtica vegetal: Estudia la classificació i distribució de les plantes.
    • Paleobotànica: Estudia les restes fòssils de les plantes desaparegudes que van existir en èpoques geològiques i així mateix l'evolució dels vegetals a través del temps. 
    • Fitogeografia: S'ocupa d'establir la distribució dels vegetals sobre la terra i estudiar la causa de la mateixa.
    • Patologia vegetal: Estudia les malalties de les plantes


    Citologia: Estudia les estructures i funcions de les cel·lules.


    Ecologia: Estudia la relació entre els éssers vius i el seu medi ambient.


    • Ecologia microbiana: estudia als microorganismes en el seu ambient natural.
    • Ecologia de Poblacions: estudia les poblacions formades pels organismes d'una mateixa espècie.
    • Ecologia de Comunitats: s'encarrega de l'estudi del nivell d'organització de diferents espècies que comparteixen un espai (comunitat).
    • Etoecología: estudia el comportament dels éssers vius en l'ambient.
    • Ecologia del Comportament: estudia la conducta animal des del punt de vista de l'evolució.
    • Ecologia del Paisatge: Estudia els paisatges naturals.

    Embriologia: Estudia el desenvolupament dels embrions.




    • Embriologia Comparada: S'encarrega de comparar els embrions dels éssers vius.
    • Embriologia Química: Proporciona bases químiques del desenvolupament ortogénico.
    • Embriologia Moderna: Es va desenvolupar a principis del segle XXI i es complementa amb variades disciplines tals com la genètica, medicina i bioquímica.

    Etologia: Estudia el comportament animal.



    Filogènia: Estudia les relacions evolutives entre éssers vius.



    Fisiologia: Estudia les funcions orgàniques dels éssers vius.


    • Fisiologia Cel·lular: Estudia el funcionament de les Cèl · lules.
    • Fisiologia Orgànica: Estudia el funcionament dels òrgans.
    • Fisiologia Sistemàtica: Estudia el funcionament dels òrgans.
    • Fisiologia Tisular: Estudia el funcionament dels teixits.
    • Fisiopatològica: Estudia les funcions dels sistemes en estat de malaltia.

    Genètica: Estudia l'herència dels caràcters biològics.




    • Clàssica o mendeliana: Estudia els cromosomes i els gens i com s'hereten de generació en generació.
    • Quantitativa: Analitza l'impacte de múltiples gens sobre el fenotip.
    • Molecular: Estudia el ADN, la seva composició i la manera en què es duplica.
    • De Poblacions i evolutiva: Estudia el comportament dels gens en una població i de com això determina laevolució d'els organismes.
    • Del desenvolupament: Estudia com els gens controlen el desenvolupament dels organismes.


    Histologia: Estudia l'estructura i funció dels teixits


    • Histologia vegetal: Estudia l'estructura microscòpica dels teixits vegetals.
    • Histologia animal: Estudia l'estructura microscòpica dels teixits animals.

    Immunologia: Estudia els mecanismes de defensa dels organismes.



    Microbiologia: Estudia organismes microscòpics.



    • Parasitologia: Estudia els agents microbians allotjats de forma depenent en l'organisme animal o humà.
    • Micologia: Estudi dels fongs que causen patologies humanes.
    • Bacteriologia: Estudia bacteris gram + i gram -.
    • Virologia: Estudia microorganismes ARN o ADN capaços de causes malalties.

    Morfologia: Estudia la forma i l'origen de les estructures dels éssers vius.




    • Morfologia descriptiva: s'encarrega de la descripció i comparació de les formes orgàniques.
    • Morfologia teòrica: té com a principal objectiu l'estudi de les constriccions morfològiques. 
    • Morfologia funcional: s'ocupa de l'estudi de la forma orgànica i les característiques en relació amb la funció. 
    • Morfologia evolutiva: s'ocupa de l'estudi de la història de la forma orgànica. 

    Organografia: Estudia l'estructura i la funció dels òrgans





    • Organografia animal: Estudia l'estructura i funció dels òrgans animals.
    • Organografia vegetal: Estudia l'estructura i funció dels òrgans vegetals.

    Paleontologia: Estudia la vida en èpoques passades.


    • Paleozoología: S'encarrega de l'estudi dels animals extints, a partir de les seves restes fòssils, i de la seva taxonomia.
    • Paleobotànica: S'encarrega de l'estudi d'éssers vegetals o fúngics extints i la seva taxonomia.
    • Micropaleontologia: És l'estudi dels fòssils microscòpics.
    • Paleoicnología. S'encarrega de l'estudi de les empremtes d'organismes del passat.
    • Paleoecologia: S'encarrega de l'estudi de l'ecologia dels éssers vius del passat i de la reconstrucció dels medioambientes i els ecosistemes presents a la Terra durant les diferents eres geològiques.
    • Paleobiogeografia: S'encarrega de la distribució paleogeogràfica dels éssers vius i biomes del passat i les causes que van originar tal distribució.
    • Paleogenètica: Aborda l'estudi de la paleontologia i / o antropologia a traves de l'anàlisi genètica molecular.



    Sistemàtica: Classificació d'éssers vius segons l'evolució i la filogènia.



    Taxonomia: Principis de la classificació d'éssers vius.


    Virologia: Estudia els virus.



    Zoologia: Estudia els organismes animals.




    • Zooparasitología: Estudia els paràsits animals i el parasitisme animal. 
    • Entomologia: L'entomologia és la branca de la zoologia que estudia els insectes en els aspectes morfològic, genètic, fisiològic, taxonòmic i ecològic. 
    • Zootècnia: S'ocupa de l'estudi dels animals domèstics amb finalitats econòmiques o pràctics.
    • Mastozoología: Estudia els animals mamífers.
    • Ictiologia: Estudia els peixos.
    • Helmintología: Tracta de la descripció i estudi dels cucs.
    • Malacologia: Estudia els mol·luscs.
    • Paleozoología: Consisteix en l'estudi dels animals fòssils.

    divendres, 27 de setembre del 2013

    Benvinguts


     2013-2014


    Benvinguts de nou al meu bloc.

    Espero que us divertau i trobeu molta informació útil pels vostres projectes.

    dilluns, 3 de juny del 2013

    Convergència entre litosfera oceànica i continental


     Les zones de convergència entre la litosfera oceànica i la continental es caracteritzen per:
    • La placa subduent s'enfonsa amb un angle menor en el mantell sublitosfèric.
    • El magnetisme origina vulcanisme i també produeix la intrusió de roques granítiques en l'escorça continental.
    • Es sol produir una obducció (procés en el qual la placa subduent arrosega un arc d'illes o altres relleus oceànics fent que s'arranquin fragments de la litosfera oceànica (ofiolites) que queden encavalcats sobre la litosfera continenetal).
    •  A causa de la pressió que exerceix la placa subduent:
      • Es desenvolupa un prisma d'acreció sobre l'escorça oceànica. Aquest prisma té els materials fortament comprimits i plegats prop de la placa continental.
      • La sismicitat és molt elevada.
      • Es produeix un engruiximent de la placa continental, que origina un orogen (cadena de muntanyes).